Definició
1 En certs jocs, invitació a apostar un nombre de punts convingut o una quantitat determinada.
Tenia bones cartes i va fer un fort envit.
2 Conjunt de cartes que permeten d’envidar.
Tinc envit. Quant tens d’envit?
Etimologia
D’envidar, ‘fer un envit’, forma popular d’invitar, del llatí invitare.
Usos
La meua finestra donava en el pati inferior de l’illa de cases definida pels quatre carrers de Xàtiva, Pelayo, Convent de Jerusalem i Matemàtic Marçal. On se sentien pujant els crits dels espectadors de la Partida del Dissabte al trinquet, els aplaudiments esporàdics, els colps secs de la pilota contra la paret o contra la mà del jugador, la veu dels qui cantaven les jugades o l’envit de les apostes, alçant el clam el cor de les tribunes, colps de pilota…
Joan F. Mira, El desig dels dies (València: Tres i Quatre, 1981)El teu patró estava disposat a posar-te a prova amb mi i tu vas acceptar l’envit. Em va agradar el teu somriure tímid, l’expressió dels teus ulls vivíssims i la confiança en tu mateix. I vaig encertar en l’apreciació perquè vas ser tu, qui, al llarg de tota la meva vida de tractar amb copistes i tipògrafs, transcrivia millor la meva cal·ligrafia enrevessada sobretot quan prenia notes directament, mirant de recollir de pressa quantes dades m’oferien els meus col·laboradors o omplia les planes dels quaderns de camp que sempre duia amb mi.
Carme Riera, Les darreres paraules (Barcelona: Edicions 62, 2016)
Tema de la setmana
El tema d’aquesta setmana l’heu de descobrir vosaltres. El primer subscriptor que enviï la resposta correcta a [email protected] guanya El futur del català depèn de tu, de Carme Junyent, gentilesa de La Campana. En sortejarem dos exemplars més entre els altres encertants. Vegeu la informació completa per participar-hi al primer enllaç.